PARE NOEL: 25 de desembre (o nit del 24)

Us sona el nom de “Viejito Pascuero”,“Colacho”,“Julemanden” o “Babbo Natale”?

No? I si us dic “San Nicolás”, “Santa Claus” o “Pare Noel”?
Doncs si, efectivament, es tracta del personatge llegendari que segons la cultura occidental porta regals als nens per Nadal.
Com heu pogut veure, aquest és reconegut per diversos noms, els quals varien en funció de l'idioma del país que visiti la Nit de Nadal.

Ara bé, sabeu d’on sorgeix aquest personatge?
Aquest està inspirat en un bisbe cristià d'origen grec anomenat Nicolás de Bari, que va viure en el segle IV a Anatolia, a les valls de Lícia (a l'actual Turquia). Era una de les persones més venerades pels cristians de l'Edat Mitjana, del que encara avui dia es conserven les seves relíquies en la basílica de Bari (Itàlia).
Fill d'una família acomodada, el seu pare desitjava que seguís els seus passos comercials en el Mar Adriàtic, mentre que la seva mare pretenia que fos sacerdot com el seu oncle, el bisbe de Mira. Lamentablement, la pesta va solucionar el seu dilema, doncs els seus pares van morir mentre tractaven d'ajudar als malalts de la seva ciutat. El noi, commogut amb la desgraciada situació de la seva gent davant semblant malaltia, va repartir els seus béns entre els necessitats i va partir cap a Mira per a viure amb el seu oncle i ordenar-se com sacerdot, cosa que va assolir als 19 anys. Més tard, al morir el seu oncle, va ser triat per a reemplaçar-lo. D'ell es conten centenars d'històries, especialment narrant els seus miracles i les seves bondats envers la gent pobra.
En aquest sentit, la seva relació amb els nens neix d'una història que indica que un criminal va apunyalar a diversos nens, llavors el sant va resar per ells i va obtenir la seva curació gairebé immediata. Ara bé, la seva mítica fama de repartidor d'obsequis es basa en una altra història que explica que un empobrit home no podia casar les seves tres filles per no tenir el dot necessari. Assabentat d'això, quan les noies tenien edat per a casar-se, Nicolás va lliurar, a cadascuna d’elles, una borsa plena de monedes d'or i tot això ho va fer en secret: a través d’una finestra, va posar la borsa d'or dins dels mitjons de les nenes, que penjaven sobre la xemeneia per a assecar-se.
D’altra banda, també va ser nomenat Patró dels mariners, perquè, diu una altra història, que estant alguns d'ells enmig d'una terrible tempestat en alta mar i veient-se perduts, van començar a resar i a demanar a Déu amb oracions com ara “Oh Dios, por las oraciones de nuestro buen Obispo Nicolás, sálvanos”. En aquest moment, la figura de San Nicolás es va fer present i va calmar les aigües.
Així doncs, tal va ser l'admiració que van sentir per ell que es va convertir en sant patró de Grècia, Turquia, Rússia i la Lorena, i la seva popularitat es va estendre per tota Europa.

Però com es relaciona aquest personatge amb els regals de Nadal?
En l'antiguitat, a Roma, a mitjans de desembre, es realitzaven festes en honor a Saturn, al final de les quals els nens rebien obsequis de tots els majors. En una època posterior, quan encara no existia el mite de San Nicolás, ja hi havien altres tradicions, com la dels nens italians que rebien regals d'una fada anomenada Befana.

La llegenda actual
La llegenda que coneixem avui dia es va originar a principis del segle XX, a l'Hemisferi Nord. Segons aquesta, Santa Claus viuria en el Pol Nord al costat de la Senyora Claus i una gran quantitat de Follets nadalencs, que li ajuden en la fabricació de les joguines i altres regals que li demanen els nens mitjançant cartes. Per a poder transportar tants regals, Santa Claus els guardaria en un sac màgic i els repartiria a les 00:00h del dia 25 de desembre, en un trineu màgic volador, llençat per 9 rens nadalencs (Donner, Blitcher, Estel, Cupido, Brillant, Danzante, Centella i Guineu), liderats per Rodolf (Rudolph), un ren que il·lumina el camí amb el seu nas vermell i brillant. Santa Claus podria entrar a les llars dels nens transformant-se en una espècie de fum màgic, que es ficaria per la xemeneia o un altre orifici de les cases. Per esbrinar quins són els nens i nenes que veritablement es mereixen els regals, Santa Claus disposaria d'un telescopi capaç de veure a tots els nens del món; a més de l'ajuda d'altres éssers màgics que vigilarien el comportament dels nens. Així, si un nen s'ha comportat malament, qui ho vindria a visitar seria la carbonilla, i no Santa Claus; i com càstig, aquesta li regalaria un munt de carbó.

La imatge actual del Pare Noel

L’any 1931, l'empresa Coca-cola va encarregar al pintor Habdon Sundblom que remodelés la figura de Santa Claus, per fer-lo així més humà i creïble. En aquest sentit, cal aclarir que és solament una llegenda urbana la creença que el color vermell i blanc de Santa Claus té el seu origen en els espots que va realitzar la marca Coca-cola. Tot i que sí és cert que van contribuir a la popularització d'aquests colors i del mite mateix. Per tant, es considera que la campanya massiva de Coca-cola va ser una de les raons principals per les quals Santa Claus va acabar vestit de color vermell i blanc, encara que aquests publicistes no van ser els primers en representar-lo amb aquests colors.

Altres tradicions Nadalenques a Espanya
D’altra banda, com bé sabeu, a Espanya existeixen també uns altres costums i tradicions:
A Aragó i a Catalunya, un tronc "màgic", anomenat “caga-tió”, expulsa regals i dolços després de copejar-lo amb unes vares de fusta i entonar una clàssica cançó tradicional:

Caga tió,
ametlles i torró,
no caguis arengades,
que són massa salades,
caga torrons,
que són més bons.

Caga tió,
ametlles i torró,
si no vols cagar,
et donaré un cop de bastó.

Caga tió!

En canvi, als pobles de les valls basques i navarreses, els regals els porta un carboner anomenat “Olentzero”, un home gruixut, desarrapat, no gaire intel·ligent i de bon menjar que viu aïllat de la societat, dedicat a fer carbó vegetal en el bosc, que només baixa cap al poble per a aquestes festes. A aquest personatge tan peculiar, els nens i nenes li dediquen també una mena de cançó:

Olentzero joan zaigu (L’Olentzero se’ns ha anat)
mendira lanera (a treballar al mont)
intentzioarekin (amb la intenció)
ikatz egitera. (de fer carbó.)
Aditu duanian, (A l’assabentar-se de què)

negua heldu dala (ha arribat l’hivern,)
lasterka etorri da, (ha vingut corrents)
berri ematera. (a donar la notícia.)

Horra horra, (¡Heu aquí, heu aquí)
gure olentzero! (el nostre Olentzero!)
Pipa hortzetan duela, (Amb la pipa entre les dents)
eserita dago. (està assegut.)
Kapoiak ere baditu, (També té capons)
arraultzatxuekin, (amb ous,)
bihar meriendatzeko (per a berenar demà)
botila ardoakin. (amb una ampolla de vi.)

Olentzero, Buru handia, (Olentzero, capgròs)
entendimentuz jantzia. (vestit amb enteniment.)
Bart arratsean (Ahir a la nit)
edan omen du, (es deu haver begut)
hamar arroko zahagia. (un bot de deu arroves)
hau urde tripa haundia! (¡Ai quin porc panxarrut!)

TRALARARA TRALARARA...

Doncs bé, de ben segur que ara us haureu assabentat de nous aspectes d'aquesta tradició nadalenca que fins ara no coneixíeu, o no us havíeu plantejat!
Ara bé, vosaltres com espereu l'arribada del Pare Noel a la vostra llar? Heu rebut carbó alguna vegada? I ja sabeu que li demanareu aquest any?
D'altra banda, que us sembla la llegenda explicada? Creieu que tot això succeeix veritablement?
Comenteu i doneu les vostres pròpies opinions!