ACCIÓ DE GRÀCIES: quart dijous de novembre

El Dia d'Acció de Gràcies (en anglès «Thanksgiving», que es pot traduir literalment com "donantgràcies") és una celebració tradicional d'Amèrica del Nord, exceptuant la zona de Mèxic.
La seva data pot variar en funció del lloc on ens trobem: als Estats Units se celebra el quart dijous del mes de novembre, encara que originalment es feia l'últim dijous; al Canadà, en canvi, se celebra el segon dilluns d'octubre.
Aquesta festa constitueix un gran festeig familiar, en el qual les persones es reuneixen amb els seus parents entorn a la taula, realitzant celebracions tradicionals, per tal de donar gràcies a Déu totpoderós per totes les seves benediccions i misericòrdies durant l'any.

Quina és la seva història?
La festa es troba íntimament relacionada amb els primers esdeveniments de la colonització anglesa en el Nou Món:
L’any 1620, un grup de colonitzadors protestants anglesos (que posteriorment serien coneguts sota el nom de Pilgrims) va viatjar a Amèrica a bord del vaixell Mayflower, doncs volien anar-se’n d’Anglaterra perquè desitjaven separar-se de l'Església establerta i adorar a Déu a la seva pròpia manera. Al mes de novembre, a finals de la tardor septentrional, aquests van desembarcar en la costa de Massachusetts (costa est dels Estats Units) complint els seus propòsits a l'establir la Colònia de Plymouth. Ara bé, el rigorós hivern en aquestes latituds els va prendre per sorpresa, amb la qual cosa no van tenir temps per a preparar-se per a les dures condicions de privació i fred. Per aquest motiu, del centenar de pelegrins que hi van anar, finalment només en van sobreviure la meitat, i els que van aconseguir sortir-ne vius va ser gràcies a l'ajuda i als aliments que els nadius de la zona, els indígenes Wampanoag, els van proporcionar. Llavors, a la tardor de 1621, ja establerts i amb la primera collita recol·lectada, els supervivents van decidir compartir els seus fruits amb els indis que els van ajudar quan ells no tenien recursos, en un gest d’amistat, convidant-los per a celebrar junts una festa en la qual van compartir galls dindis i gansos, blat de moro, llagostes, cloïsses, carabasses i fruites seques.
D’aquesta manera, el governador de la colònia va proclamar:
"Un día de dar gracias al Señor para que podamos de una manera más especial regocijarnos después de haber recogido el fruto de nuestro trabajo".

Però aquesta pacífica convivència amb els nadius va durar pocs anys, ja que la massiva afluència de colons europeus i l'ocupació creixent dels territoris dels indígenes els va portar a enfrontaments continus, el resultat dels quals va ser la gairebé total exterminació dels indis Wampanoag. Després de la cridada guerra del Rei Philip, el 1675, tan sols en van sobreviure 400.
Ara bé, tot i que la tradició data del 1621 i des de llavors s'ha anat celebrat d'una manera o d’una altra, la celebració com a dia de festa oficial és més recent:
Va ser a l’any 1795 quan el primer president dels Estats Units, George Washington, va proclamar la data com dia nacional d'Acció de Gràcies, argumentant que:
"es nuestro deber como personas con reverente devoción y agradecimiento, reconocer nuestras obligaciones al Dios todopoderoso, e implorarle que nos siga prosperando y confirmado las muchas bendiciones que de Él experimentamos..."
L’any 1863 Abraham Lincoln va declarar que la celebració es realitzés com a festa nacional dels Estats Units, escrivint una carta al congrés. No obstant això, no va ser fins el 1941 que el Congrés Federal va establir la data com a festa oficial.

En què consisteix exactament aquesta celebració?
La majoria de persones als Estats Units celebren aquesta festa amb reunions familiars en les seves llars, on preparen un banquet i és comú oferir una oració de gràcies.
El plat principal tradicional per al sopar és un gran gall dindi rostit (un element essencial en aquesta celebració), acompanyat amb un farciment fet de pa de blat de moro i sàlvia i cebes a la crema, tot això servit amb una gelea o salsa de nabiu vermell (en anglès "cranberry sauce"). A més, acostumen a servir-se plats de verdures, com ara les mongetes verdes (green bean casserole), la batata dolça i el puré de patata amb una salsa feta del suc del gall dindi; així com també una multitud de postres, essent els pastissos de carabassa, de poma i de pacana els més populars, tot i que també podem trobar budín de pruna, pastís de nou picada, suc de nabiu, llet i cafè.
Després del sopar, la diversió preferida és veure partits de futbol americà per la televisió o fer una migdiada.
Per tot això, la majoria dels negocis i oficines es troben tancats durant aquest dia, mentre que alguns magatzems, centres comercials, restaurants i bars romanen oberts.
D’altra banda, el divendres següent a la festa és fa la tradicional obertura de la temporada de compres nadalenques, dia conegut com Divendres Negre, ja que les botigues i comerços en general canvien els "nombres vermells" (símbols de pèrdues) pels nombres negres en els comptes, que són els desitjats.
Llavors, magatzems i botigues ofereixen preus de rebaixa i molta gent es reuneix en els centres comercials.
A més a més, durant aquest dia els carrers dels Estats Units es vesteixen de festa i s’organitzen una multitud d’exposicions, d’esdeveniments i de celebracions. Ara bé, d’entre tots destaca la gran desfilada organitzada per les botigues per departaments Macy's, als carrers de Manhattan, a Nova York, que atreu a milions de persones a l'avinguda Broadway per poder així veure els enormes globus gegants i presenciar les actuacions d'artistes convidats. Aquest dia és el que dóna inici a la temporada de rebaixes.

Per tot això, moltes persones pensen que el dia d'Acció de Gràcies és simplement el principi de les celebracions nadalenques, encara que d’altres, en canvi, el veuen com una meravellosa celebració que els permet tenir un llarg cap de setmana gaudint d'un suculent sopar, doncs, veritablement, el Dia d'Acció de Gràcies és la principal festa familiar dels Estats Units.

I vosaltres què opineu de tot això? Creieu què verdaderament cal donar gràcies a Déu per les seves benediccions? Penseu que hauríem de realitzar alguna celebració semblant aquí a Espanya?