SANT FERMÍ: del 7 al 14 de juliol

Segurament que més d’una vegada haureu escoltat una cançó que diu el següent:

"Uno de enero, dos de febrero,

tres de marzo, cuatro de abril,

cinco de mayo, seis de junio,

siete de julio, ¡SAN FERMÍN!

A Pamplona hemos de ir,

con una media, con una media,

a Pamplona hemos de ir

con una media y un calcetín."

Ara bé, realment sabeu a què fa referència? Coneixeu aquesta festivitat anomenada “Sant Fermí” de la qual es parla a la cançó? I aquest home, qui era? I per què s’ha d’anar a Pamplona?
No? No ho sabeu?
Doncs bé, no us amoïneu, perquè si seguiu llegint de ben segur que acabareu comprenent això i moltes altres qüestions que us heu pogut plantejar:

Els Santfermins és una festa que se celebra anualment entre els dies 7 i 14 de juliol i que té lloc a Pamplona, capital de la Comunitat Foral de Navarra, situada al nord d'Espanya.
Aquesta, com el seu propi nom indica, es fa en honor a Sant Fermí (Pamplona 272 – Amiens 303), un missioner cristià que va construir l’església local a Amiens, poble del qual va ser nomenat primer bisbe amb tan sols 24 anys. Ara bé, degut a l'oposició oficial a la doctrina cristiana, aquest va ser empresonat, doncs a més a més es va negar a cessar la seva prèdica, i, finalment, va ser decapitat als 31 anys d'edat.
Per això, el 7 de juliol de cada any, comença aquesta festa en el seu honor que, a Pamplona, se celebra amb una tancada de toros de fama internacional: els Santfermins. A més a més, actualment, aquest és patró de Amiens i Lesaca, i co-patró de Navarra (juntament amb San Francisco Javier).

ON ES TROBEN ELS SEUS ORÍGENS?
Els Sanfermins és el resultat d'una lenta evolució històrica, doncs els seus orígens es remunten a l'Edat Mitjana, amb tres celebracions independents: els actes religiosos en honor a Sant Fermí, des d'abans del segle XII; les fires comercials; i les corregudes de toros, ambdues documentades des del segle XIV.
Inicialment, els pamplonesos celebraven aquesta festivitat el dia 24 de setembre, però, cansats de les inclemències climatològiques de la tardor, l’any 1591 van decidir traslladar la festa del co-patró de Navarra, Sant Fermí, al 7 de juliol. Des de llavors, els Santfermins van evolucionant juntament amb la societat i, principalment, destaca que avui dia han perdut molt del seu component religiós, encara que la processó segueix sent multitudinària i presenta alguns moments especialment entranyables, com ara la jota que es canta al Sant en la Plazuela del Consell o el Agur jaunak, interpretat en el seu honor enfront de l'església de Sant Cernin, lloc on va ser batejat.

Així doncs, el seu origen es remunta a diversos segles enrere, encara que la fama mundial dels Santfermins és un fenomen recent, gràcies en gran part a la difusió que els va donar l’escriptor nord-americà Ernest Hemingway amb el seu llibre “Festa”. Per tant, actualment, estan considerats com una de les millors celebracions del món, al costat dels Carnavals de Rio de Janeiro i la Fira de la Cervesa de Munich, doncs es tracta d’unes festes realment molt singulars i, sense cap mena de dubte, de l'esdeveniment pel qual es coneix a Pamplona en el tot el món. Tant és així, que durant aquesta setmana de festes la població de Pamplona passa dels 190.000 habitants a més de 1.500.000 persones, degut al gran nombre de visitats que recull.
En aquest sentit, i per tal de poder gaudir de la

EN QUÈ CONSISTEIX AQUESTA CELEBRACIÓ?
Doncs bé, abans de que comenci pròpiament la setmana de festa, es produeix el “txupinazo”, és a dir, el llançament d’un coet. Això es porta a terme el dia 6 de juliol de cada any a les 12 del migdia, des de la balconada de l’Ajuntament de Pamplona, i serveix per a assenyalar l'inici de les festes de Sant Fermí. Aquest fet sol congregar a un gran nombre de públic i a més a més s’acostuma a retransmetre en directe per la televisió. L'origen d'aquesta tradició es troba a principis del segle XX i, en un primer moment, l’encarregat de disparar aquest coet era el president de la comissió municipal de festes. A partir de 1983, es va decidir que aquest llançament fos rotatori entre els diversos grups polítics, començant per l’alcalde o alcaldessa de la ciutat, i aquest criteri només es va trencar en els anys 2000 i 2001, quan es va atorgar la distinció del llançament al capità del Club Atlètic Osasuna (César Palacios) per aconseguir l'ascens a 1ª Divisió, i al president del Portland Sant Antonio (Fermín Tajadura) per la seva victòria en la màxima competició continental, la Copa d'Europa d'Handbol. D’altra banda, és també tradicional que la persona que dispara el “txupinazo” vitoreji prèviament a Sant Fermí i a les seves festes, pronunciant les següents paraules: “Pamplonesas, Pamploneses, ¡Viva San Fermín!. Iruindarrak, Gora San Fermín!"

Posteriorment, fins fa uns 17 anys, trobàvem el “Vals de Astrain”, més conegut sota el nom de "Riau, riau". Aquest es va fer popular en 1914, quan el carlista Ignacio Baleztena va tractar d'obstaculitzar el pas de la comitiva municipal, la qual es dirigiria cap a la capella de Sant Fermí per a celebrar les Vespres. Ara bé, per tal d'impedir la desfilada dels seus adversaris polítics, el que va fer va ser cantar el Vals de Astráin. Des de llavors, el dia 6, a primera hora de la tarda, milers de pamplonesos es concentraven enfront de l'Ajuntament i feien tot el possible per endarrerir l'arribada dels concejals a la cerimònia religiosa. Amb el pas dels anys, però, tot es va anar complicant i en nombroses ocasions l’acte va haver de ser suspès, doncs la comitiva gairebé no podia avançar, amb la qual cosa resultava impossible arribar fins a San Lorenzo, ja que a sobre cada vegada hi acudia més gent. Finalment, aquest “Riau riau” es va acabar convertint en un acte de protesta política que, sumat al vandalisme radical, va provocar la seva desaparició definitiva l’any 1991 (encara que el 1996 es va intentar realitzar un altre cop, però va ser un fracàs absolut). Per tot això, des d'aquest any, el “Riau-Riau” ha estat absent de les festes de Sant Fermí, doncs tot i que per iniciativa de clubs de jubilats s’està tornant a festejar, aquest encara no compta amb el suport de la corporació municipal.

Ara bé, el que fa dels Santfermins una festa singular són el seus “Encierros”, que consisteixen en una carrera d'uns 825 metres de recorregut pels carrers empedrats de la part vella de Pamplona i que s’ha de realitzar davant dels toros, per tal de conduir-los des dels corralets on han passat la nit fins a la plaça de toros. Per tant, aquests tenen un origen medieval: els pastors navarresos que portaven als toros de brega des de La Ribera Navarresa fins a la plaça major, els quals, a l’alba, entraven a la carrera acompanyats de gent que, a cavall o a peu, ajudava amb pals i crits a tancar els toros en els corrals. Amb el temps, a la fi del segle XIX, es va passar de córrer darrere d'ells per a ajudar a tancar-los, a córrer davant; i d’aquesta manera es va convertir en un costum popular.
Avui dia, aquestes tancades de toros tenen lloc tots els dies entre el 7 i el 14 de juliol i comencen a les 8 del matí, amb una duració mitja de 2 a 4 minuts, amb la qual cosa la manada (que està composta per 6 toros i 8 cabestres) realitza el trajecte complet a una velocitat de 25 km/h.
En aquesta data, els carrers de Pamplona s'omplen de milers de persones, unes armades de valor i altres inconscients del risc, disposades a córrer davant dels toros. Per això podem trobar pamplonesos de tota la vida i corredors experts, juntament amb centenars de turistes arribats de totes les parts del món, i moltíssims espanyols.
Lògicament, aquesta tradició comporta un gran perill, i alguns dels corredors acaben patint tota mena de ferides i cornades a causa d’algun toro que els ha acabat atrapant. Aquest perill augmenta encara més quan els participants de la carrera no fan cas a les indicacions dels experts, no coneixen les normes de seguretat bàsiques (com no aixecar-se immediatament en cas de caiguda i cobrir-se el cap amb els braços en posició fetal, sota risc de cornada greu per part dels toros) o es presenten al “Encierro” sense estar en bones condicions (com ara beguts, sense dormir o havent estat tota la nit anterior de festa amb els amics) tot i que també és cert que, en els darrers anys, l’aglomeració de la gent ha augmentat el risc també per als més experts.

En realitat, són pocs els que, a cop de periòdic, van guiant als toros, doncs la major part dels corredors (sobretot els no experimentats), corren a una certa distància. D’altra banda, trobem també uns mossos que fan de pastors (que es diferencien de la resta de participants gràcies a la seva vestimenta de color verd) en el cas que els toros es quedin ressagats i, pels que simplement volen gaudir de l’espectacle sense participar en la carrera, poden observar-ho tot tranquil·lament des dels closos de fusta que s'instal·len al llarg dels carrers (on cal situar-se 2 hores abans del començament), des d'alguna balconada privada (a preus bastant cars), o bé en la pròpia plaça de toros (on només cal pagar un mòdic preu els dies festius i els caps de setmana).

Finalment, com succeeix gairebé en totes les celebracions, els focs artificials posen el punt i final a les festes de Sant Fermí. Llavors, a les 11 de la nit del dia 14 de juliol, els visitants es preparen per a presenciar la cremada de la corresponent col·lecció pirotècnica des de la ciutadella, que dura uns 20 minuts.

ALTRES ACTIVITATS FESTIVES
Encara que la processó del dia 7, les Vespres de la tarda del dia 6 i el “Encierro” són els elements més coneguts dels Santfermins, són moltes les activitats previstes en aquests dies:
En primer lloc, cal subratllar que tots els dies pel de matí surt la comparsa de gegants i capgrossos (tradició nascuda a Pamplona que s'ha estès a altres punts d'Espanya), juntament amb els kilikis i zaldikos, que atreuen a nombroses famílies amb nens. A més, darrere de les quatre parelles de gegants (cada una de les quals representa a una raça del món i a un continent, tret d’Oceania) es troben els comparsers, els gaiters i els txistularis, els quals van marcant el seu pas. Acaben de completar la comparsa dos zaldikos amb cavalls de cartró, cinc capgrossos i set kilikis (capgrossos amb verga tova per a perseguir a nens i majors).
A l’última hora del matí, les quadrilles comencen a col·locar unes taules per a l'esmorzar, a un dels carrers de la part vella de la ciutat.
A la tarda, es produeix la desfilada de "cavallers en plaça": els “alguacilillos” i les “mulillas” van a la plaça de toros des de la Plaça del Castell, on l’ambient és festiu i la gent només es mostra impressionable davant actuacions especialment valentes. La sortida de les penyes forma ja part del ritual.
A la nit, la multitud prefereix gaudir dels focs artificials (en un concurs patrocinat per l’Ajuntament), mentre que els romàntics es queden amb el "encierrillo", veient com porten els toros que al dia següent hauran de córrer el tancament.

La música juga també un paper molt important en els Santfermins: des de les dianes de "La Pamplonesa" fins als pasdobles en les corregudes de toros, l'ambient musical és dominant. A més, cal afegir l'activitat de la Banda Municipal i els concerts organitzats per l'Ajuntament.
Tampoc podem oblidar l’himne oficial de Sant Fermí (fragment amb el qual vam començar aquesta explicació), una cançó imprescindible que és cantada durant la major part de les festes; així com el Pregó a Sant Fermí, una de les cançons més emotives de la festa, entonada pels mossos davant de la imatge de Sant, situada en una fornícula de la paret i envoltada de dues veles i dels mocadors de totes les penyes pamploneses; i el “Pobre de mi”, cançó que canten tots els mossos abans de la mitjanit del dia 14 de juliol, a la plaça central, per tal d’acomiadar-se de les festes de Sant Fermí: "¡pobre de mí, pobre de mí, que se han 'acabau' las fiestas de San Fermín!".

Actualment, aquesta tradició pamplonesa està rebent tota mena de crítiques, tant per part de la societat espanyola com per altres països, queixant-se del maltractament que pateixen els toros durant la celebració d’aquesta festivitat. Vosaltres què en penseu? Creieu que s’hauria d’acabar amb aquesta tradició o, si més no, modificar-la per tal de què els animals no rebessin un tractament tan vexatori?
D’altra banda, us sembla una celebració massa arriscada, que pot posar en perill la vida d’algunes persones?I vosaltres, serieu capaços de participar en un “Encierro”, corrent davant de la manada de toros?