PASQUA

Tot seguit, arribem al temps de Pasqua!

Però, què és realment la Pasqua? Quin significat té aquest temps, el més important per als cristians? Per què dura 50 dies? Com l'hem de celebrar?
Contesteu aquestes qüestions tot llegint el següent text.

La Pasqua és la commemoració anual que les esglésies cristianes fan del misteri de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist. Aquesta commemoració es prepara amb els 40 dies de Quaresma i, es comença el diumenge de Rams, fent memòria de l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. El Dijous Sant recordem el darrer sopar de Jesús amb els apòstols i, el divendres commemorem la passió i mort del Senyor a la Creu.
La Pasqua dura 40 dies perquè és una data simbòlica, equivalent a set setmanes, signe de plenitud i imatge de l'eternitat.
Per als cristians, la resurrecció de Crist és el que dón força a l'acció de l'Església.

D'altra banda, la Pasqua té també les seves tradicions divertides, com per exemple els "ous de Pasqua", oi que n'heu sentit a parlar?
La tradició de regalar ous de Pasqua és molt arrelada als Estats Units, al centre d'Europa i a Anglaterra i, ve de fa molts segles. Tot és degut a que els cristians catòlics que seguien l'abstinència quaresmal, no podien menjar ous ni tampoc productes lactis; per això, els acumulaven i els regalaven quan acabava la Quaresma.
Els ous que es regalen poden estar pintats o bé, fet de xocolata. Molts d'aquests ous estan pintats de color vermell perquè segons una llegenda, uns veïns de Jerusalem van donar ous a uns nens per a que els tiressin a Jesús quan anava de camí del Calvari i, quan aquests ous tornaven estaven vermells de la sang.
Existeix també un joc que consisteix en rodar ous sobre la gespa del jardí de la casa o al camp, intentant que aquests no es trenquin.
A França i a altres països europeus era tradició que el Diumenge de Pasqua, els joves organitzessin processons per recollir ous i després donar-los als hospitals i centres d'acollida.

La nostra tradició!
La tradició de la mona és típica en Catalunya i consisteix en un pastís de farina, sucre, ous i mantega que el padrí regala al seu fillol o fillola el dilluns de Pasqua, dia festiu a Catalunya.
Antigament la mona era una coca de pa circular, que també podia tenir diferents formes: un xai, una gallina, una lluna..., però en cap d'elles faltava l'ou de xocolata.
Encara que la tradició diu que la mona no es regala fins que el fillol celebra la primera comunió, aquesta no es compleix normalment i, el padrí amb tota la il·lusió del món segueix fent el present. Però, quan el nen es fa gran, ja no demana mona, sinó diners!

FALLES DE VALÈNCIA: del 14 al 19 de març

Continuem el nostre viatge de festes i tradicions arreu del món i arribem a les Falles! Us sona aquest nom? Sabeu què són?

Les Falles són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles. Aquestes són un monument artístic, satíric, generalment de grans dimensions, en figures o ninots al voltant d'una o més figures centrals. Generalment té un lema i està ple de cartells per tot arreu en versos, frases i reclams de caràcter jocós, provocant les rialles de l'espectador. En la fotografia es pot veure un exemple de falla.

Llavors, la tradició es caracteritza fonamentalment, perquè es planten als carrers les falles, fetes de fusta i poliestiré, abans del dia 15 de març de matí (nit de la Plantà i es cremen quatre dies després, la nit del dia de Sant Josep (nit de la cremà). Les falles es caracteritzen també per la massiva presència de música, en forma de bandes de música pels carrers, i de coets com masclets, focs d’artifici, etc. Moltes activitats s'organitzen pels casals fallers, sent els seus membres els fallers. Aquests s'engalanen amb una vestimenta tradicional, que per a les dones és el vestit de fallera, amb delicats brodats, i pentinats clàssics de la dona valenciana. Per als homes és més senzill i pot ser un brusó i un mocador (llaurador).

Per què es celebra aquesta festa?

Doncs l'origen de la festa és similar al de les Fogueres de Sant Joan, en el sentit que prové de la costum llatina d'encetar fogueres per a donar la benvinguda a la primavera. No obstant això, a la ciutat de València, aquesta tradició mil·lenària derivà en cremar els trastos vells als final de l'hivern, i en particular els fusters el dia de Sant Josep, ja que és el seu patró. Donat el caràcter jocós dels valencians, es començaren a cremar figuretes que representaven persones o fets de l'any anterior. La seva cremada significava la liberació d'aquests fets. La festa va evolucionar a un caràcter més satíric i irònic i els munts de fustes es van convertir a poc a poc en monuments més elaborats (falles), a on els ninots (figuretes iròniques) es dissenyaven i pintaven amb antelació. En el català medieval, la paraula “falla” servia per anomenar les torxes que es col.locaven dalt de les torres de vigilància.

Activitats falleres

● La Crida: És l'acte que la Fallera major de la ciutat, reuneix en les portes de la mateixa totes les comissions falleres i realitza una cridada, a la iniciació dels festejos, a tots els valencians i a tots els visitants.

● Cavalcada del Ninot

● Cavalcada del Regne

● Cavalcada del Foc: Consisteix en què les comparses de diables i les carrosses del déu Plutó encenguin les Falles, per tal de recuperar la tradició festiva valenciana. Aquest acte es realitza el dia 19 de març a la tarda, abans de la Cremà de les falles. En aquesta participen colles de dimonis de tota la Comunitat Valenciana, formant així un autèntic i espectacular Correfoc al mateix centre històric de València.

Durant la setmana també es duu a terme les Mascletàs que són els espectacles pirotècnics preferits pels valencians. Si et deixes portar pel soroll dels petards, aconsegueixes unes sensacions similars a l'audició d'un concert en qüestió d'escassos minuts (5-7).

Setmana Fallera

● Dia 14: La Plantà

És l'acte de col·locar verticalment les falles. Al matí es realitza els de categoria infantil i a la nit la resta de monuments, sent el termini per a aquestes fins a la matinada, moment que es presentarà el jurat per a qualificar-les.

● Dia 16: Recollida de premis

Aquest dia s'inicia la recollida de premis de les falles infantils, sent per a l'endemà el lliurament de la resta de categories. També comencen els castells en la vella llera del ric Turia (dies 15, 16, 17 i 18).

● Dia 17: La ofrenda

Aquest dia s’inicia l'ofrena a la Verge dels Desemparats, patrona de la ciutat de València. En aquesta, cada faller oferix un ram de flors, amb el qual es confecciona un espectacular tapís de flors, de manera de mantell que cobreix el cos de la Verge. Això, sumat als 14 metres d'altura de la Verge, doten a l'ofrena d'una gran vistositat.

● Dia 18: La Nit del Foc

La fallera major de València, després d'haver presidit l'ofrena de flors, clausurarà l'acte sent l'última a desfilar davant la Verge.

La Nit del Foc és una de les manifestacions pirotècniques nocturnes (últim castell de les festes) més importants de la festa fallera que antigament anunciava el final dels festejos, i que des de fa anys es va traslladar al penúltim dia. És l'espectacle pirotècnic més espectacular de totes les falles, amb una durada que sol oscil·lar entre 30 i 40 minuts i on es cremen 1200 kg. de pólvora repartits per tot tipus de carcasses de colors i so. Sol ser el moment on més gent es reuneix, arribant a més d’un milió de persones. La Cremà de les falles és l’acte de clausura de les festes.

Alguna vegada has anat a aquesta festa de València? Explican’s la teva experiència viscuda! Si no has anat, t’agradaria fer-ho per veure els focs artificials i les falles com a monuments?

CARNAVAL: febrer

Com tots sabeu, el Carnaval és música, és color i fantasia. Un bon moment perquè els nens i nenes sortiu al carrer convertits, gràcies a una disfressa, en aquell personatge que sempre heu desitjat ésser, com per exemple un heroi d’una historia d’aventures, una princesa d’un contes de fades, un personatge famós del qual tothom està parlant últimament o, perquè no, una persona d’una altra cultura. Per això, durant aquest dia, tots teniu el dret a divertir-vos, a sortir disfressats, a ballar, a gaudir de les desfilades i rues, i a participar en la festa més alegre i disparatada de tot l’any.
Per això, s’ha de treballar amb la imaginació, aconseguir ser el més original de tots, utilitzant disfresses, màscares i maquillatge, tot i que existeixen temes clàssics que mai fallen: des de la caracterització d'animal (com un gat, una papallona, un gos o un conill), a la transformació en el “Conde Drácula”, un pallasso o una bruixota, passant per personatges com ara Spiderman, la Ventafocs, Superman, la Blancaneus i altres.
Però ara bé, el Carnaval no és només diversió, sinó també història i tradició, doncs alguna vegada us heu preguntat per què un es disfressa durant aquest dia? Per què no se celebra sempre durant la mateixa setmana? O si tots els països celebren aquesta festa de la mateixa manera?
Doncs bé, a continuació trobareu algunes respostes:

QUINS SÓN ELS ORÍGENS DEL CARNAVAL?
Realment, els veritables orígens del Carnaval són incerts, ja que no es pot comprovar científicament on i quan va néixer aquesta celebració, tot i que es relaciona amb ritus i festivitats paganes.
Els estudis estimen que els primers cultes que més tard es denominarien Carnaval van ser realitzats anys abans de Crist, en l'agricultura, quan els camperols es reunien a l'estiu amb els rostres emmascarats i els cossos totalment pintats, al voltant d'una foguera, per a celebrar la fertilitat i la productivitat del sòl, així com per allunyar els dolents esperits de la collita.
La primera concentració carnavalesca es va localitzar a Egipte, on els participants ballaven i cantaven, però també utilitzaven màscares i disfresses com a símbol de la inexistència de classes socials.
Després, la tradició va arribar a Grècia on, al segle VI a.C., existia el costum de passejar un vaixell amb rodes, damunt del qual la gent ballava tot tipus de danses; mentre que a Roma, aquest era un carro, que estava dedicat a la deessa egípcia Isis, i propagava el culte als celtes i germans.
Ara bé, les cerimònies tenien un punt en comú: estaven associades a fenòmens espirituals, astronòmics i a cicles naturals, i es manifestaven a través d'expressions com la dansa, els càntics, la sàtira, les màscares i el desordre, doncs en una societat amb tantes diferències socials, les festes suplien la necessitat de llibertat per a tots, amb la qual cosa rics i pobres es barrejaven durant el Carnaval sense reconèixer-se.
De seguida, aquest Carnaval va arribar a Venècia, i d'aquí es va estendre a tot el món. Llavors, poc a poc, les seves característiques van ser modelades, depenent dels costums propis de cada país. Però, en general, el Carnaval es defineix a través de màscares, disfresses, carrosses, desfilades, balls, etc.

QUAN SE CELEBRA EL CARNAVAL?
La data del Carnaval varia d’un any a un altre, doncs pot celebrar-se des de finals de gener fins a principis de març, però en el nostre calendari està marcada per l’Església Catòlica, que calcula aquesta data en funció del Diumenge de Pasqua.
Ara bé, cal destacar que al principi l’església estava en contra de la celebració del Carnaval, doncs el considerava massa permissiu amb les emocions, els plaers i els desitjos de la gent, amb la qual cosa, per a ells, aquest representava el desordre i la prohibició. Tot i així, degut a l’èxit que aquesta festa tenia any rere any, l’església, veient que era impossible impedir la seva celebració, va acabar adoptant oficialment la festa i l’any 590 d.C. la va incorporar al seu calendari.
El primer dimecres després del Carnaval, anomenat "Dimecres de cendres", dóna inici a la Quaresma, període en el qual ens hauríem d'abstenir de tot tipus de plaers, com ara la carn, l'ou, el sexe i la diversió en general.
Per això, la data del Carnaval es calcula en relació amb la Setmana Santa, doncs entre el Dimecres de Cendra (primer dia de la Quaresma i últim dia del Carnaval) i el Diumenge de Pasqua de Resurrecció han de passar 40 dies.

EL CARNAVAL SE CELEBRA DE LA MATEIXA MANERA A TOTS ELS PAÏSOS DEL MÓN?
Com a terme general, un Carnaval és una celebració pública que té lloc immediatament abans de la Quaresma cristiana, i que combina alguns elements com ara disfresses, desfilades i festes en el carrer.
El Carnaval està associat principalment amb el catolicisme i, en menor grau, amb els cristians ortodoxos orientals; en canvi, les cultures protestants usualment no celebren el Carnaval o tenen tradicions modificades, com el Carnaval Danès.
La celebració del Carnaval més gran i més famosa del món es porta a terme al Brasil, tot i que també hi ha molts altres països que organitzen importants celebracions, com ara Itàlia i el seu famosíssim Carnaval de Venècia, o Espanya i el seu destacat Carnaval de Cadis.
Ara bé, encara que és cert que la seva celebració presenta moltes diferències al llarg del món, doncs cada país l’adapta a la seva cultura de manera diferent i en funció dels seus antecedents històrics, la característica comuna del Carnaval és la de ser un període de permissivitat i cert descontrol.

CARNAVALS MÉS DESTACATS I CONEGUTS:

CARNAVAL DE VENÈCIA
A més de totes les obres d’art que es poden visitar en aquesta ciutat italiana, Venècia té la particularitat de tenir un dels Carnavals més famosos d’Europa i de tot el planeta.
En aquest lloc, la festa es viu d'una manera totalment diferent, que no té res a veure amb les celebracions que es porten a terme a altres parts del món, com ara aquí a Espanya o a l’Amèrica Llatina, doncs el Carnaval de Venècia té una màgia i una personalitat pròpia.
Durant 10 dies, la ciutat italiana es vesteix de festa (començant la celebració justament 10 dies abans del Dimarts de Carnaval), en els quals la gent treu a relluir esplèndids vestits i màscares destinades per a l'ocasió. El Carnaval es converteix en l’indiscutible protagonista per la tradició, per evocació i per la senzilla raó de què Venècia ja és, per ella mateixa, una ciutat emmascarada, misteriosa i màgica.
Així doncs, en aquests 10 dies, les comparses (conegudes sota el nom de “compagnie della calça”) realitzen desfilades per la ciutat, mentre que, durant la nit, organitzen festes i balls en salons. En aquests, porten vestits característics dels anys 1700 i abunden les “maschera nobile”, una careta blanca amb una vestidura de seda negra i un barret de tres puntes.
Ara bé, si les màscares són l’element més important d’aquest Carnaval, és degut al fet que aquest va sorgir a partir de la tradició del segle XVII, on la noblesa es disfressava per tal de poder sortir al carrer i barrejar-se amb el poble, doncs fins i tot hi acudien prínceps i aristòcrates arribats des de llocs molt diversos, els quals s’escapaven per tal de poder gaudir de l’esdeveniment. L’any 1797, però, Napoleó Bonaparte va prohibir la celebració del Carnaval, el qual no va ser restaurat de forma oficial fins el 1979. Des de llavors, aquesta festivitat dóna l’inici a cada començament de Quaresma. Després de 1979, s'han anat incorporant altres colors als vestits, encara que les màscares continuen sent, en la seva majoria, blanques, platejades i daurades.

D’altra banda, també s’ha de tenir en compte que aquesta ciutat es troba situada molt a prop dels Alps, i com el Carnaval se celebra a principis d’any (entre finals de gener i principis de febrer), és molt habitual que nevi.

CARNAVAL DE CADIS
Dins d’Espanya, destaca principalment el Carnaval de Cadis, instaurat com a costum des de mitjans del segle XV, doncs degut al caràcter portuari de la ciutat, amb la consegüent anada i vinguda dels comerciants i navegants genovesos i venecians, els gaditans van rebre la seva influència, i d’aquesta manera van començar a celebrar el Carnaval. Tot i que no va ser fins la segona meitat del segle XIX, quan l'Ajuntament de Cadis va assumir com pròpies aquestes festes, incloent-les en el seu programa de festes anuals.
Doncs bé, aquest Carnaval destaca principalment per les seves típiques “chirigotas”, unes cançons escenificades i que transmeten un missatge sobre temes polítics i socials, en les quals els ridiculitzen i parodien, però realitzades sempre en un to graciós i divertit, tot i que algunes arriben a ser molt mordaces, doncs ataquen a algunes persones, parlant-ne mal i cruelment. Aquestes, poden ser representades per un cor, una comparsa o un quartet.

A més de les “chirigotas”, trobem desfilades de carrosses, xarangues, comparses, murgues,... que creen una explosió de color, música i bon humor.
La gent que veritablement viu i sent el Carnaval, es passa tot l’any preparant els nous vestits, escrivint una nova cançó per aquest any i organitzant la seva actuació i representació.
Així doncs, els Carnavals de Cadis són també música, disfresses, desfilades i diversió. Són vestits espectaculars, lluminositat, alegria i bon humor. Però, el que veritablement el diferencia de la resta de Carnavals, és el seu caràcter jocós i divertit i el seu sentit de l'humor, molt més exagerat que en els altres Carnavals, doncs aquest arriba a ser el gran protagonista d’aquesta celebració.

CARNAVAL DE BRASIL
A Brasil se celebra el carnaval més estès i famós del món, que té lloc quaranta dies abans de Pasqua, marcant d’aquesta manera el començament de la Quaresma. Tot i tenir una inspiració catòlica, aquest, més aviat, és celebrat com una festa profana i no com un esdeveniment religiós.
Durant aquests dies, tota la ciutat es transforma i s’omple de gent provinent d’altres països, amb la qual cosa és imprescindible fer reserves amb anticipació si es vol gaudir d’aquesta gran celebració.
Aquest Carnaval és famós per les escoles de samba, uns conjunts molt elaborats de dansa, música i cant, que desfilen enfront dels espectadors en el denominat “sambódromo”, i els “blocos”, que estan formats per persones que es disfressen d’acord a certs temes o que celebren el carnaval de forma específica.
En aquest sentit, les escoles de samba són veritables organitzacions que treballen durant tot l’any amb l’objectiu de preparar-se per a la desfilada de Carnaval, i les més destacades es troben a les ciutats de Salvador de Badia, Rio de Janeiro i Sao Paulo, on aquestes escoles de samba, els “blocos” i les bandes de música arriben a ocupar barris sencers.
D’altra banda, en algunes regions del nord-oest d'aquest país existeix una altra forma de Carnaval: el Trio elèctric, un camió adaptat amb grans altaveus i una plataforma on els músics toquen melodies de gèneres locals, com ara el maracatú i la música axé. En aquests camions, també toquen grups musicals famosos i, al seu costat, van a prop d’unes 500.000 persones, cantant i ballant.
Així doncs, no només observem algunes variacions respecte al Carnaval europeu, sinó que també existeixen algunes diferències al llarg del territori brasiler.

EL CARNAVAL A CATALUNYA
Finalment, farem una ullada al nostre Carnaval, el celebrat aquí a Catalunya, el que segurament vosaltres coneixereu més bé.
Doncs bé, les primeres notícies de la festa de Carnaval a Barcelona daten de l'any 1333 i fan referència a la prohibició d’alguns dels costums amb els quals se celebrava la festa en la ciutat, com ara cavalcar disfressats o llençar taronges. Lògicament, des de llavors, la celebració ha canviat molt, tot i que ha mantingut algunes de les seves característiques: la permissivitat, la llicència en els costums i la transgressió de l'ordre establert.
Així doncs, el Carnaval és un temps en el qual tot està permès, just abans de què arribi la Quaresma amb el seus dies d'abstinència i penitència, encara que, actualment, aquesta ha perdut el seu significat d'abstinència col·lectiva.
No obstant això, el rei 'Carnestoltes' (nom que deriva de l’expressió llatina ‘carns prohibides’) continua arribant als pobles i ciutats catalanes. Aquest va néixer com un ninot de palla grotesc, que ha de ser cremat quan acaben les festes, de les quals ell n’és el protagonista. A més a més, el dia de la seva arribada a les escoles, acostuma a proclamar una mena de pregó:

Bon dia campions!

Esteu preparats per a les diversions?

Aquesta setmana a l’escola

farem gresca i xerinola.
L’agenda i l’estoigfora del Pit-Roig.

I si us agrada estudiar

aquests dies us haureu d’aguantar.
Allunyeu els diccionaris

dels prestatges i els armaris.

Pissarres esborrades

i llapis a les cantonades.
Sóc el rei Carnestoltes,

el patró dels poca-soltes.

Us porto el Carnaval

perquè pugueu fer l’animal.
Disfresseu-vos nit i dia,

no tingueu cap mania!

Si voleu espantar els pares

pinteu-vos de colors les cares.

Si sou una mica animats,

veniu ben disfressats!

I si algun dia veniu adormits,

els pijames porteu per vestits.
Sí, sí, prepareu-vos aquesta setmana

per venir tots amb pijama

i el dilluns no vingueu, farem festa

necessitem que reposi la testa.
Si us agrada ser esbojarrats

porteu els cabells pintats.

I si voleu més la diversió,

feu el bo i millor.
Encara que tingueu quatre anys

podeu vestir com els grans.

Amb el cap pintat i guarnit

la meva moda serà l’últim crit.
Una sardina marina, fina i de la Xina

haureu de disfressar com una nina.

I si la porteu fregida,
ens la menjarem amb l’amanida.
Fins aviat nens i nenes!

Esborreu per uns dies les penes!
Convoco des d’aquest moment

fer vacances a tort i a dret.
Digueu adéu als zeros de mates
i a les faltes dels dictats.
Potser així veureu en Dalí,
el gran pintor català
que sortirà tot guarnit

amb les seves obres d’art.
Adéu-siau a totes i a tots,

se m’estan acabant els mots.

Se’n va el Carnestoltes
donant voltes i més voltes.
Que comenci la festa!
Que comenci el Carnaval!

Que comenci la gresca

i el terrabastall!

Antigament, durant el període de Carnaval, un s’havia d’atipar per tal de poder passar millor el període de dejuni que suposava la Quaresma. Per això, la gent menjava molta carn i altres aliments amb greix, que, a més a més, estaven prohibits per Quaresma. El primer dia per atipar-se va ser l’anomenat “Dijous gras”, i precisament d’aquí en prové el nom. Actualment, el menjar que simbolitza millor el dia és la truita amb botifarra d’ou.
El Dimecres de cendra és considerat l’últim dia de Carnaval i, consegüentment, el primer de Quaresma. Durant aquest dia, es realitza l'enterrament de la sardina, que prové de la tradició de fer una sortida al camp a berenar, on es menjaven arengades que finalment s’enterraven com a símbol del final de la festa. D’altra banda, també es produeix la mort del rei Carnestoltes.

Com heu pogut comprovar, al llarg del món podem trobar moltes maneres diferents de celebrar una mateixa festa: el Carnaval. Ara bé, amb el pas dels anys, aquest s’està allunyant cada vegada més de les festes i tradicions anteriors, doncs de ser una època de tolerància i de sàtira, ha evolucionat cap a festes molt diferents on el ball, les disfresses i les rues són els elements principals.

Tot i així, de les diverses celebracions que es fan en Carnaval, a vosaltres quina us ha agradat més?Quina us sembla més divertida?A quin país o ciutat voldríeu gaudir d'aquesta festa?Quin és l'element que més us agrada del Carnaval: la rua, el ball o les disfresses?I ja sabeu de què us disfressareu aquest any?Doncs bé, esperem les vostres respostes!

SANT VALENTÍ: 14 de febrer

Seguint el nostre viatje per les tradicions de les diferents cultures al món, després dels Reis Mags, trobem el dia de Sant Valentí, que de ben segur que tots coneixeu i n'heu sentit a parlar!
El que potser no sabeu ben bé és com es va originar aquest fet, és a dir, la vertadera història del dia de Sant Valentí.

Si llegiu el següent text, ben segur que qedareu sorpresos!
Això si, s'ha de tenir en compte que no està ni en català ni en castellà, ja que està en anglès; per tant, cal prestar atenció al vocabulari.

Un cop acabat de llegir, si voleu torneu-lo a llegir. Aleshores,contesteu les preguntes que trobareu formulades en anglès.
Endavant!!


Valentine's Day

Valentine's Day started over two thousand years ago, as a winter festival, on 15th February. On that day, pagans asked their gods to give them good frut and vegetables, and strong animals.

When the Christians came to Britain, they came with a story about a man called Saint Valentine . The story is that Valentine was a Christian who lived in the third century (between the years 200 and 300). The Roman Emperor at the time, Claudius II, was not a Christian. Claudius decided that his soldiers must not marry, because married soldiers do not make good soldiers. Valentine worked for the church, and one day he helped a soldier to get married. The Emperor said that Valentine had to die because he did wrong. In prison Valentine started to love the daughter of a man who worked in the prison. The day he died, he sent a note to this woman, and at the end of the note, he said: "Your Valentine". He died on 14th February, so the date of the festival changed from 15 to 14 February, and the name changed to Saint Valentine's Day.

In the early nineteenth century, when the post office started in Britain, people started to send Valentine's cards to the person they loved on 14thFebruary. The cards had pictures of flowers and birds on, and words inside like:

Roses are red, my love,
Violets are ble,
Sugar is sweet, my love,
But not as sweet as you".

People still send each other Valentine's cards, but often they do not write their names inside: they just write "Be my Valentine" or "From your Valentine". It is a kind of game.


Some children give their friends or teachers cards or chocolates. A man will perhaps give his girlfriend or wife red roses. A lot of people go out to restaurants for the evening and have dinner for two, with candles and soft music.



Ara contesteu les següents preguntes, per tal de saber si heu entès bé el contingut del text:
1. When did Valentine's Day start? Was it always the same day?
2. Why did the day change?
3. Who was Saint Valentine?
4. Why didn't Emperor Claudius II want soldiers to get married?
5. Why was he send to prison?
6. What happened to him when he was in prison?
7. What is the origin of Saint Valentine's love messages?
8. What happened in the nineteenth century?
9. What messages can you find in a Valentine's card?
10. How do some people celebrate this day?


Un cop contestades les preguntes, raoneu la vostra opinió sobre la celebració de Sant Valentí. Esteu d'acord? Aquest fet és una oportunitat d'expressar el sentiment més profund de cadascú cap a algú o és simplement una campanya publicitària per al consumisme?

REIS MAGS: nit del 5 de gener

Doncs bé, la primera tradició es celebra el 6 de gener i és una que us agrada molt, ja que obteniu un munt de regals! Ja sabeu a quina ens referim, no? Doncs sí, als Reis Mags!

Els Reis d'Orient són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, segons la traducció) que van portar regals al nen Jesús, guiats per la estrella de Betlem. Aquests regals van ser or, encens i mirra.

La Nit de Reis és celebrada a tot el territori espanyol, Alemanya i part de Sud-Amèrica del 5 al 6 de gener de cada any. Durant els dies previs, els nens i nenes escriuen la carta als Reis Melchor, Gaspar i Baltasar tot demanant allò que desitgen, llavors s’han de comportar mot bé i han de ser bons (pel contrari rebran carbó), per tal que aquests els portin les joguines que volen. A més, es preparen emocionalment per l'arribada dels Reis i van a la cavalcada del dia 5 de gener per veure els reis i els seus corresponents patges. Cal dir, que el dia 6 de gener és festiu a Àustria, Itàlia, Suècia, Finlàndia, Croàcia, Liechtenstein, Eslovàquia i algunes parts de Suïssa.

Per tant, es tracta d'una festa de la religió cristiana que té el seu origen en el Naixement de Jesús a Betlem. Segons aquesta tradició, el nen Jesús va rebre la visita de tres savis, els quals no se sap quants eren, que seguint l'estrella d'Orient li van regalar or, encens i mirra. A les esglésies orientals, els reis tenen diversos noms, però a Occident els noms es van assentar des del segle VIII com a Melchor, Gaspar i Baltasar. Aquests noms deriven d'un manuscrit grec d'Alexandria, traduït al llatí com a Excerpta Latina Barbari.

Sabieu què?

• El rei Melchor és de pell clara, perquè ve d'un país on la gent tenia la pell d'aquest color. Tot i ser el més jove dels tres reis, té l'aspecte més vell, amb la barba i els cabells totalment blancs, ja que segons una llegenda, el nen Jesús el castigà per fer mostra innecessària de la seva força i joventut.
• El rei Gaspar és de pell clara i té els cabells castanys, perquè ve d'un país on la gent és així. Com Melchor va vestit segons l'estil gòtic. Tradicionalment a Alcoi el rei negre és Gaspar.
• El rei Baltasar és de pell negra i va vestit segons l'estil dels àrabs, perquè ve d'un país on la gent és així. En les icones antigues no apareix com a negre, ja que era sinònim de no cristià i no es concebia un mag infidel.

A vosaltres quin és el rei que més us agrada?


Altres costums del dia 6 de gener

A Perú, es celebra l’anomenada “Bajada de Reyes”, que consisteix en què una família o comunitat realitza una petita celebració mentre es va desmontant el Nacimiento. Quan es tracta d’una comunitat, és costum deixar diners mentre es retiren els adorns i figures.
Els països de parla anglesa dediquen el dia 6 de gener a desmuntar els adorns de Nadal. Aquest costum també s'ha estès a països d'Amèrica Llatina, convertint-se el 6 de gener en l'últim dia de la temporada nadalenca. Antigament se celebraven festejos amb aquest motiu i es cuinava un pastís en el qual s'amagava un fava o una petita moneda de plata. La persona que trobava la fava o la moneda era nomenada rei jueu o senyor del desordre i es veia obligada a encarregar-se dels festejos d'aquesta nit. Amb el temps, la festa va anar evolucionant i es van incloure balls de màscares i representacions teatrals. Aquesta tradició va donar origen a Espanya al típic tortell de reis que es pren en aquest dia i que amaga una petita sorpresa en el seu interior. A Mèxic, aquesta rosca té en el seu interior diversos ninots petits de plàstic els quals representen al nen Jesús; aquella persona que en el moment de partir la rosca troba algun d'ells, és encarregat de fer o convidar tamales i atole (beguda calenta de farina de blat de moro dissolta en aigua o llet) el 2 de febrer, dia de la Candelaria.

Us semblen interessants aquestes altres costums? Com celebreu a casa aquesta festivitat? Ja coneixieu que els Reis Mags és una festa cristiana que es celebra perquè el nen Jesús va rebre la visita de tres savis que li van regalar or, encens i mirra? Responeu i opineu sobre aquestes qüestions i altres que vulgueu explicar sobre aquesta tradició!

Benvinguts nens i nenes!!

Alguna vegada us heu aturat a pensar per què celebrem la Setmana Santa o el Nadal? D’on és originari el Pare Noel o els Reis Mags? Quin sentit té celebrar el Dia dels Enamorats, de la Hispanitat o Tots Sants? Per què només se celebra Sant Jordi a Catalunya, les Falles a València, Sant Fermí a Pamplona o per què és mundialment coneguda la Fira d’Abril de Sevilla? I heu sentit a parlar del Carnaval de Brasil, del Dia d’Acció de Gràcies, de Halloween o del Ramadà?

Doncs bé, en aquest blog podreu trobar respostes a totes aquestes preguntes, ja que la nostra finalitat és que us apropeu una mica més a les tradicions culturals i a les festes dels diferents països del món, coneixent quin és el seu origen, per què se celebren, què es commemora exactament en aquell dia o setmana determinada i què es pretén amb aquesta celebració.
D’aquesta manera, no només coneixereu en què consisteix una festa o tradició, sinó que també comprendreu el sentit que té celebrar-la, amb la qual cosa estareu coneixent també una part de la cultura i dels costums d’aquella ciutat o país determinat.
D’altra banda, també podreu comprovar que una mateixa festa o tradició pot ser una mica diferent en funció del lloc on ens trobem, ja que cada un l’adapta i l’incorpora a la seva cultura d’una manera determinada, basant-se també en els seus antecedents històrics.

Per tot això, esperem que veritablement aquest blog us sigui de gran utilitat i que us permeti aprendre alguna cosa nova, alhora que passeu una estona agradable i entretinguda.