domingo, 28 de diciembre de 2008

CARNAVAL: febrer

Com tots sabeu, el Carnaval és música, és color i fantasia. Un bon moment perquè els nens i nenes sortiu al carrer convertits, gràcies a una disfressa, en aquell personatge que sempre heu desitjat ésser, com per exemple un heroi d’una historia d’aventures, una princesa d’un contes de fades, un personatge famós del qual tothom està parlant últimament o, perquè no, una persona d’una altra cultura. Per això, durant aquest dia, tots teniu el dret a divertir-vos, a sortir disfressats, a ballar, a gaudir de les desfilades i rues, i a participar en la festa més alegre i disparatada de tot l’any.
Per això, s’ha de treballar amb la imaginació, aconseguir ser el més original de tots, utilitzant disfresses, màscares i maquillatge, tot i que existeixen temes clàssics que mai fallen: des de la caracterització d'animal (com un gat, una papallona, un gos o un conill), a la transformació en el “Conde Drácula”, un pallasso o una bruixota, passant per personatges com ara Spiderman, la Ventafocs, Superman, la Blancaneus i altres.
Però ara bé, el Carnaval no és només diversió, sinó també història i tradició, doncs alguna vegada us heu preguntat per què un es disfressa durant aquest dia? Per què no se celebra sempre durant la mateixa setmana? O si tots els països celebren aquesta festa de la mateixa manera?
Doncs bé, a continuació trobareu algunes respostes:

QUINS SÓN ELS ORÍGENS DEL CARNAVAL?
Realment, els veritables orígens del Carnaval són incerts, ja que no es pot comprovar científicament on i quan va néixer aquesta celebració, tot i que es relaciona amb ritus i festivitats paganes.
Els estudis estimen que els primers cultes que més tard es denominarien Carnaval van ser realitzats anys abans de Crist, en l'agricultura, quan els camperols es reunien a l'estiu amb els rostres emmascarats i els cossos totalment pintats, al voltant d'una foguera, per a celebrar la fertilitat i la productivitat del sòl, així com per allunyar els dolents esperits de la collita.
La primera concentració carnavalesca es va localitzar a Egipte, on els participants ballaven i cantaven, però també utilitzaven màscares i disfresses com a símbol de la inexistència de classes socials.
Després, la tradició va arribar a Grècia on, al segle VI a.C., existia el costum de passejar un vaixell amb rodes, damunt del qual la gent ballava tot tipus de danses; mentre que a Roma, aquest era un carro, que estava dedicat a la deessa egípcia Isis, i propagava el culte als celtes i germans.
Ara bé, les cerimònies tenien un punt en comú: estaven associades a fenòmens espirituals, astronòmics i a cicles naturals, i es manifestaven a través d'expressions com la dansa, els càntics, la sàtira, les màscares i el desordre, doncs en una societat amb tantes diferències socials, les festes suplien la necessitat de llibertat per a tots, amb la qual cosa rics i pobres es barrejaven durant el Carnaval sense reconèixer-se.
De seguida, aquest Carnaval va arribar a Venècia, i d'aquí es va estendre a tot el món. Llavors, poc a poc, les seves característiques van ser modelades, depenent dels costums propis de cada país. Però, en general, el Carnaval es defineix a través de màscares, disfresses, carrosses, desfilades, balls, etc.

QUAN SE CELEBRA EL CARNAVAL?
La data del Carnaval varia d’un any a un altre, doncs pot celebrar-se des de finals de gener fins a principis de març, però en el nostre calendari està marcada per l’Església Catòlica, que calcula aquesta data en funció del Diumenge de Pasqua.
Ara bé, cal destacar que al principi l’església estava en contra de la celebració del Carnaval, doncs el considerava massa permissiu amb les emocions, els plaers i els desitjos de la gent, amb la qual cosa, per a ells, aquest representava el desordre i la prohibició. Tot i així, degut a l’èxit que aquesta festa tenia any rere any, l’església, veient que era impossible impedir la seva celebració, va acabar adoptant oficialment la festa i l’any 590 d.C. la va incorporar al seu calendari.
El primer dimecres després del Carnaval, anomenat "Dimecres de cendres", dóna inici a la Quaresma, període en el qual ens hauríem d'abstenir de tot tipus de plaers, com ara la carn, l'ou, el sexe i la diversió en general.
Per això, la data del Carnaval es calcula en relació amb la Setmana Santa, doncs entre el Dimecres de Cendra (primer dia de la Quaresma i últim dia del Carnaval) i el Diumenge de Pasqua de Resurrecció han de passar 40 dies.

EL CARNAVAL SE CELEBRA DE LA MATEIXA MANERA A TOTS ELS PAÏSOS DEL MÓN?
Com a terme general, un Carnaval és una celebració pública que té lloc immediatament abans de la Quaresma cristiana, i que combina alguns elements com ara disfresses, desfilades i festes en el carrer.
El Carnaval està associat principalment amb el catolicisme i, en menor grau, amb els cristians ortodoxos orientals; en canvi, les cultures protestants usualment no celebren el Carnaval o tenen tradicions modificades, com el Carnaval Danès.
La celebració del Carnaval més gran i més famosa del món es porta a terme al Brasil, tot i que també hi ha molts altres països que organitzen importants celebracions, com ara Itàlia i el seu famosíssim Carnaval de Venècia, o Espanya i el seu destacat Carnaval de Cadis.
Ara bé, encara que és cert que la seva celebració presenta moltes diferències al llarg del món, doncs cada país l’adapta a la seva cultura de manera diferent i en funció dels seus antecedents històrics, la característica comuna del Carnaval és la de ser un període de permissivitat i cert descontrol.

CARNAVALS MÉS DESTACATS I CONEGUTS:

CARNAVAL DE VENÈCIA
A més de totes les obres d’art que es poden visitar en aquesta ciutat italiana, Venècia té la particularitat de tenir un dels Carnavals més famosos d’Europa i de tot el planeta.
En aquest lloc, la festa es viu d'una manera totalment diferent, que no té res a veure amb les celebracions que es porten a terme a altres parts del món, com ara aquí a Espanya o a l’Amèrica Llatina, doncs el Carnaval de Venècia té una màgia i una personalit
at pròpia.
Durant 10 dies, la ciutat italiana es vesteix de festa (començant la celebració justament 10 dies abans del Dimarts de Carnaval), en els quals la gent treu a relluir esplèndids vestits i màscares destinades per a l'ocasió. El Carnaval es converteix en l’indiscutible protagonista per la tradició, per evocació i per la senzilla raó de què Venècia ja és, per ella mateixa, una ciutat emmascarada, misteriosa i màgica.

Així doncs, en aquests 10 dies, les comparses (conegudes sota el nom de “compagnie della calça”) realitzen desfilades per la ciutat, mentre que, durant la nit, organitzen festes i balls en salons. En aquests, porten vestits característics dels anys 1700 i abunden les “maschera nobile”, una careta blanca amb una vestidura de seda negra i un barret de tres puntes.
Ara bé, si les màscares són l’element més important d’aquest Carnaval, és degut al fet que aquest va sorgir a partir de la tradició del segle XVII, on la noblesa es disfressava per tal de poder sortir al carrer i barrejar-se amb el poble, doncs fins i tot hi acudien prínceps i aristòcrates arribats des de llocs molt diversos, els quals s’escapaven per tal de poder gaudir de l’esdeveniment. L’any 1797, però, Napoleó Bonaparte va prohibir la celebració del Carnaval, el qual no va ser restaurat de forma oficial fins el 1979. Des de llavors, aquesta festivitat dóna l’inici a cada començament de Quaresma. Després de 1979, s'han anat incorporant altres colors als vestits, encara que les màscares continuen sent, en la seva majoria, blanques, platejades i daurades.
D’altra banda, també s’ha de tenir en compte que aquesta ciutat es troba situada molt a prop dels Alps, i com el Carnaval se celebra a principis d’any (entre finals de gener i principis de febrer), és molt habitual que nevi.

CARNAVAL DE CADIS
Dins d’Espanya, destaca principalment el Carnaval de Cadis, instaurat com a costum des de mitjans del segle XV, doncs degut al caràcter portuari de la ciutat, amb la consegüent anada i vinguda dels comerciants i navegants genovesos i venecians, els gaditans van rebre la seva influència, i d’aquesta manera van començar a celebrar el Carnaval. Tot i que no va ser fins la segona meitat del segle XIX, quan l'Ajuntament de Cadis va assumir com pròpies aquestes festes, inc
loent-les en el seu programa de festes anuals.
Doncs bé, aquest Carnaval destaca principalment per les seves típiques “chirigotas”, unes cançons escenificades i que transmeten un missatge sobre temes polítics i socials, en les quals els ridiculitzen i parodien, però realitzades sempre en un to graciós i divertit, tot i que algunes arriben a ser molt mordaces, doncs ataquen a algunes persones, parlant-ne mal i cruelment. Aquestes, poden ser representades per un
cor, una comparsa o un quartet.


A més de les “chirigotas”, trobem desfilades de carrosses, xarangues, comparses, murgues,... que creen una explosió de color, música i bon humor.
La gent que veritablement viu i sent el Carnaval, es passa tot l’any preparant els nous vestits, escrivint una nova cançó per aquest any i organitzant la seva actuació i representació.
Així doncs, els Carnavals de Cadis són també música, disfresses, desfilades i diversió. Són vestits espectaculars, lluminositat, alegria i bon humor. Però, el que veritablement el diferencia de la resta de Carnavals, és el seu caràcter jocós i divertit i el seu sentit de l'humor, molt més exagerat que en els altres Carnavals, doncs aquest arriba a ser el gran protagonista d’aquesta celebració.

CARNAVAL D
E BRASIL
A Brasil se celebra el carnaval més estès i famós del món, que té lloc quaranta dies abans de Pasqua, marcant d’aquesta manera el començament de la Quaresma. Tot i tenir una inspiració catòlica, aquest, més aviat, és celebrat com una festa profana i no com un esdeveniment religiós.
Durant aquests dies, tota la ciutat es transforma i s’omple de gent provinent d’altres països, amb la qual cosa és imprescindible fer reserves amb anticipació si es vol gaudir d’aquesta gran celebració.

Aquest Carnaval és famós per les escoles de samba, uns conjunts molt elaborats de dansa, música i cant, que desfilen enfront dels espectadors en el denominat “sambódromo”, i els “blocos”, que estan formats per persones que es disfressen d’acord a certs temes o que celebren el carnaval de forma específica.
En aquest sentit, les escoles de samba són veritables organitzacions que treballen durant tot l’any amb l’objectiu de preparar-se per a la desfilada de Carnaval, i les més destacades es troben a les ciutats de Salvador de
Badia, Rio de Janeiro i Sao Paulo, on aquestes escoles de samba, els “blocos” i les bandes de música arriben a ocupar barris sencers.
D’altra banda, en algunes regions del nord-oest d'aquest país existeix una altra forma de Carnaval: el Trio elèctric, un camió adaptat amb grans altaveus i una plataforma on els músics toquen melodies de gèneres locals, com ara el maracatú i la música axé. En aquests camions, també toquen grups musicals famosos i, al seu costat, van a prop d’unes 500.000 persones, cantant i ballant.

Així doncs, no només observem algunes variacions respecte al Carnaval europeu, sinó que també existeixen algunes diferències al llarg del territori brasiler.

EL CARNAVAL A CATALUNYA
Finalment, farem una ullada al nostre Carnaval, el celebrat aquí a Catalunya, el que segurament vosaltres coneixereu més bé.
Doncs bé, les primeres notícies de la festa de Carnaval a Barcelona daten de l'any 1333 i fan referència a la prohibició d’alguns dels costums amb els quals se celebrava la festa en la ciutat, com ara cavalcar disfressats o llençar taronges. Lògicament, des de llavors, la celebració ha canviat molt, tot i que ha mantingut algunes de les seves característiques: la permissivitat, la llicència en els costums i la transgressió de l'ordre establert.
Així doncs, el Carnaval és un temps en el qual tot està permès, just abans de què arribi la Quaresma amb el seus dies d'abstinència i penitència, encara que, actualment, aquesta ha perdut el seu significat d'abstinència col·lectiva.
No obstant això, el rei 'Carnestoltes' (nom que deriva de l’expressió llatina ‘carns prohibides’) continua arribant als pobles i ciutats catalanes. Aquest va néixer com un ninot de palla grotesc, que ha de ser cremat quan acaben les festes, de les quals ell n’és el protagonista. A més a més, el dia de la seva arribada a les escoles, acostuma a proclamar una mena de pregó:


Bon dia campions!
Esteu preparats per a les diversions?
Aquesta setmana a l’escola
farem gresca i xerinola.
L’agenda i l’estoigfora del Pit-Roig.

I si us agrada estudiar
aquests dies us haureu d’aguantar.
Allunyeu els diccionaris

dels prestatges i els armaris.
Pissarres esborrades
i llapis a les cantonades.
Sóc el rei Carnestoltes,

el patró dels poca-soltes.
Us porto el Carnaval
perquè pugueu fer l’animal.
Disfresseu-vos nit i dia,

no tingueu cap mania!
Si voleu espantar els pares
pinteu-vos de colors les cares.
Si sou una mica animats,
veniu ben disfressats!
I si algun dia veniu adormits,
els pijames porteu per vestits.
Sí, sí, prepareu-vos aquesta setmana

per venir tots amb pijama
i el dilluns no vingueu, farem festa
necessitem que reposi la testa.
Si us agrada ser esbojarrats

porteu els cabells pintats.
I si voleu més la diversió,
feu el bo i millor.
Encara que tingueu quatre anys

podeu vestir com els grans.
Amb el cap pintat i guarnit
la meva moda serà l’últim crit.
Una sardina marina, fina i de la Xina

haureu de disfressar com una nina.
I si la porteu fregida,
ens la menjarem amb l’amanida.
Fins aviat nens i nenes!

Esborreu per uns dies les penes!
Convoco des d’aquest moment

fer vacances a tort i a dret.
Digueu adéu als zeros de mates
i a les faltes dels dictats.
Potser així veureu en Dalí,

el gran pintor català
que sortirà tot guarnit
amb les seves obres d’art.
Adéu-siau a totes i a tots,

se m’estan acabant els mots.
Se’n va el Carnestoltes
donant voltes i més voltes.
Que comenci la festa!

Que comenci el Carnaval!
Que comenci la gresca
i el terrabastall!

Antigament, durant el període de Carnaval, un s’havia d’atipar per tal de poder passar millor el període de dejuni que suposava la Quaresma. Per això, la gent menjava molta carn i altres aliments amb greix, que, a més a més, estaven prohibits per Quaresma. El primer dia per atipar-se va ser l’anomenat “Dijous gras”, i precisament d’aquí en prové el nom. Actualment, el menjar que simbolitza millor el dia és la truita amb botifarra d’ou.
El Dimecres de cendra és considerat l’últim dia de Carnaval i, consegüentment, el primer de Quaresma. Durant aquest dia, es realitza l'enterrament de la sardina, que prové de la tradició de fer una sortida al camp a berenar, on es menjaven arengades que finalment s’enterraven com a símbol del final de la festa. D’altra banda, també es produeix la mort del rei Carnestoltes.




Com heu pogut comprovar, al llarg del món podem trobar moltes maneres diferents de celebrar una mateixa festa: el Carnaval. Ara bé, amb el pas dels anys, aquest s’està allunyant cada vegada més de les festes i tradicions anteriors, doncs de ser una època de tolerància i de sàtira, ha evolucionat cap a festes molt diferents on el ball, les disfresses i les rues són els elements principals.

Tot i així, de les diverses celebracions que es fan en Carnaval, a vosaltres quina us ha agradat més?Quina us sembla més divertida?A quin país o ciutat voldríeu gaudir d'aquesta festa?Quin és l'element que més us agrada del Carnaval: la rua, el ball o les disfresses?I ja sabeu de què us disfressareu aquest any?Doncs bé, esperem les vostres respostes!

No hay comentarios: