martes, 27 de enero de 2009

ACTIVITATS

-> A continuació trobareu imatges característiques d'una tradició de l'any, digueu quina és cadascuna d'elles, ordeneu-les de l'1 al 7, de la que succeeix primer segons els mesos de l'any a la última que se celebra de l'any i, després digueu quin dia concretament se celebra cadascuna d'elles.

































-> Ara que ja coneixeu i heu vist l'explicació de moltes tradicions culturals al món, feu una descripció d'una festa tradicional que no apareixi en les entrades anteriors.
-> Quina de les tradicions explicades t'ha semblat més interessant i divertida? Per què?
-> Feu un dibuix de vosaltres mateixos, mostrant quin va ser la vostra darrera disfressa de Carnaval.

CAP D'ANY: nit del 31 de desembre

Doncs bé, seguim amb el nostre itinerari de festes i tradicions.

Però, aquesta és la última tradició que expliquem!

Sabeu quina serà?

Molt bé! Cap d'any!



Ben segur que sabeu com es celebra aquesta festa al nostre país, però aquesta entrada té com a objectiu fer conèixer com es celebra aquesta mateixa tradició en diverses parts del món.
Llegiu i veureu com us interessa!

Els italians inicien la notte di Capodanno amb un sopar en el que les llenties són un plat imprescindible. A més, després de brindar pel nou any, és costum tirar la copa per la finestra.

D'altra banda, els ciutadans noruegs prenen el tradicional aiguardent i en el menú no els hi falten plats a base de peix i arròs amb una ametlla que omplirà de bon ambient el dinar.

Per als anglesos, aquestes dates assenyalades no serien el mateix sense el seu christmas pudding, mentre que els francesos fan un révellion (sopar de cap d'any) en el que cuinen grans quantitats de menjar.

En canvi, els alemanys tenen com a tradició deixar en el plat algunes restes del que hagin sopat fins després de mitjanit, com a forma d'assegurar-se una despensa ben variada durant l'any següent.

Els primers en veure l'any són els japonesos. Aquesta nit preparen sopa de fideus abans d'acudir al temple budista per a demanar bona sort.

En Dinamarca el dia d'any nou es trenquen contra el terra els plats vells. És costum trencar plats en la porta de la casa dels amics i de les persones estimades.

Els israelíes, per a donar la benvolguda a l'any, mengen pomes untades en mel. Així, aquest any serà molt i molt dolç.

Ara que ja heu après com se celebra la nit de cap d'anys en altres cultures, feu una expressió escrita, redactant com vau celebrar la passada nit de cap d'any, quines persones hi ereu presents...

Tot seguit, encercleu els verbs que trobeu en els tres últims paràgrafs i digueu la persona, temps, mode, conjugació de cadascun d'ells.



Endavant, que ja arribem al final del nostre itinerari!!!

domingo, 25 de enero de 2009

NADAL: 25 de desembre


En relació a l’anterior tradició trobem aquesta festivitat. Arribem al Nadal! Ja hem vist que aquest dia ve el Pare Noel, però, per què i com celebrem la festa?

Juntament amb la Pasqua, és la festa cristiana més important. En aquesta, se celebra el naixement de Jesús. Així doncs, ha esdevingut una tradició que se celebra arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a la religió cristiana, com és el cas de la Xina i el Japó. Com sabeu, a l'hemisferi nord coincideix amb l'inici de l'hivern, per tant, és normalment temps d'estar a casa i en família.

D’altra banda, el Nadal s'associa a un nombre d'icones i símbols, com l'arbre de Nadal, els Reis Mags, el Pare Noel, el pessebre, les nadales, les estrenes, les postals de Nadal, la neu, però, sobretot, a la compra de regals.

El Nadal a Catalunya

El Nadal en aquesta comunitat autònoma disposa de les seves particularitats pròpies. Un exemple és el Tió de Nadal, també anomenat Tronca o simplement Tió. Un altre seria el fet de celebrar Sant Esteve, el dia després de Nadal, per a poder-se reunir així amb l'altra part de la família amb qui no s'havia pogut estar per Nadal. Aquest dia, a més, els nens diuen un vers i a canvi, els pares els donen alguns diners.

A moltes comarques es fa la rebassa de Nadal, on el fillol dóna una felicitació al padrí, i aquest el respon amb un regal; que depenent del lloc pot ser un tortell de Nadal, o un present.

També és molt típic a molts pobles de Catalunya anar a veure Els Pastorets, representació teatral centrada en l'adveniment de Jesús.


Altres celebracions associades a les festes de Nadal

A banda de la celebració del dia 25, el Nadal inclou altres festivitats, com el cap d'any, que també és celebrat amb gran força, i els Reis que, entre el dia cinc i el sis de gener, porten regals a tots els infants. També se celebra el dia dels Sants Innocents.

Com hem dit, a Catalunya i a les Illes Balears, se celebra també la festa de Sant Esteve, coneguda a les Balears com la Segona Festa del Nadal, en què es fan també les típiques celebracions familiars nadalenques.


Menjars típics

El Nadal s'associa també amb un bon grapat de dolços, menjars i begudes: el torró, el massapà, la fruita seca, el cava, etc. El menú típic de la cultura catalana pel dia de Nadal és la Escudella i la Carn d'Olla de primer i Tall de segon. L'Escudella és un brou molt complert que es fa amb tot tipu de carn (vedella, porc, gallina, bull negre, bull blanc...), així com amb la tradicional pilota (Carn picada, all, julivert), patates i cigrons. De primer, per tant, se serveix el Brou amb Galets grans (típics de Nadal) i es treu a taula tota la Carn d'Olla que s'ha utilitzat per poder servir-se acabada la sopa. De segon, segons la tradició s'ha de servir Tall, és a dir, carn. El més habitual és que sigui pollastre o vedella al forn o a l'ast. Aquest àpat s'acostuma a acompanyar de cava o vi negre. Per postres servirem els torrons i les neules, acompanyat de moscatell.



Sabieu què?

Avui dia, el país que celebra més el Nadal mundialment és Puerto Rico: les seves festivitats nadalenques comencen des del dia després d'acció de gràcies (novembre) i culminen al febrer, en la celebració de la candelaria. També és destacable que en molts llocs d'Europa i Amèrica hi ha una creixent tendència per a recuperar el sentit religiós del nadal i el seu veritable significat.


Redacteu una postal de Nadal desitjant bones festes a la persona que vulgueu que rebi la felicitació.

jueves, 22 de enero de 2009

PARE NOEL: 25 de desembre (o nit del 24)

Us sona el nom de “Viejito Pascuero”,“Colacho”,“Julemanden” o “Babbo Natale”?
No? I si us dic “San Nicolás”, “Santa Claus” o “Pare Noel”?
Doncs si, efectivament, es tracta del personatge llegendari que segons la cultura occidental porta regals als nens per Nadal.
Com heu pogut veure, aquest és reconegut per diversos noms, els quals varien en funció de l'idioma del país que visiti la Nit de Nadal.

Ara bé, sabeu d’on sorgeix aquest personatge?
Aquest està inspirat en un bisbe cristià d'origen grec anomenat Nicolás de Bari, que va viure en el segle IV a Anatolia, a les valls de Lícia (a l'actual Turquia). Era una de les persones més venerades pels cristians de l'Edat Mitjana, del que encara avui dia es conserven les seves relíquies en la basílica de Bari (Itàlia).
Fill d'una família acomodada, el seu pare desitjava que seguís els seus passos comercials en el Mar Adriàtic, mentre que la seva mare pretenia que fos sacerdot com el seu oncle, el bisbe de Mira. Lamentablement, la pesta va solucionar el seu dilema, doncs els seus pares van morir mentre tractaven d'ajudar als malalts de la seva ciutat. El noi, commogut amb la desgraciada situació de la seva gent davant semblant malaltia, va repartir els seus béns entre els necessitats i va partir cap a Mira per a viure amb el seu oncle i ordenar-se com sacerdot, cosa que va assolir als 19 anys. Més tard, al morir el seu oncle, va ser triat per a reemplaçar-lo. D'ell es conten centenars d'històries, especialment narrant els seus miracles i les seves bondats envers la gent pobra.
En aquest sentit, la seva relació amb els nens neix d'una història que indica que un criminal va apunyalar a diversos nens, llavors el sant va resar per ells i va obtenir la seva curació gairebé immediata. Ara bé, la seva mítica fama de repartidor d'obsequis es basa en una altra història que explica que un empobrit home no podia casar les seves tres filles per no tenir el dot necessari. Assabentat d'això, quan les noies tenien edat per a casar-se, Nicolás va lliurar, a cadascuna d’elles, una borsa plena de monedes d'or i tot això ho va fer en secret: a través d’una finestra, va posar la borsa d'or dins dels mitjons de les nenes, que penjaven sobre la xemeneia per a assecar-se.
D’altra banda, també va ser nomenat Patró dels mariners, perquè, diu una altra història, que estant alguns d'ells enmig d'una terrible tempestat en alta mar i veient-se perduts, van començar a resar i a demanar a Déu amb oracions com ara “Oh Dios, por las oraciones de nuestro buen Obispo Nicolás, sálvanos”. En aquest moment, la figura de San Nicolás es va fer present i va calmar les aigües.
Així doncs, tal va ser l'admiració que van sentir per ell que es va convertir en sant patró de Grècia, Turquia, Rússia i la Lorena, i la seva popularitat es va estendre per tota Europa.

Però com es relaciona aquest personatge amb els regals de Nadal?
En l'antiguitat, a Roma, a mitjans de desembre, es realitzaven festes en honor a Saturn, al final de les quals els nens rebien obsequis de tots els majors. En una època posterior, quan encara no existia el mite de San Nicolás, ja hi havien altres tradicions, com la dels nens italians que rebien regals d'una fada anomenada Befana.

La llegenda actual
La llegenda que coneixem avui dia es va originar a principis del segle XX, a l'Hemisferi Nord. Segons aquesta, Santa Claus viuria en el Pol Nord al costat de la Senyora Claus i una gran quantitat de Follets nadalencs, que li ajuden en la fabricació de les joguines i altres regals que li demanen els nens mitjançant cartes. Per a poder transportar tants regals, Santa Claus els guardaria en un sac màgic i els repartiria a les 00:00h del dia 25 de desembre, en un trineu màgic volador, llençat per 9 rens nadalencs (Donner, Blitcher, Estel, Cupido, Brillant, Danzante, Centella i Guineu), liderats per Rodolf (Rudolph), un ren que il·lumina el camí amb el seu nas vermell i brillant. Santa Claus podria entrar a les llars dels nens transformant-se en una espècie de fum màgic, que es ficaria per la xemeneia o un altre orifici de les cases. Per esbrinar quins són els nens i nenes que veritablement es mereixen els regals, Santa Claus disposaria d'un telescopi capaç de veure a tots els nens del món; a més de l'ajuda d'altres éssers màgics que vigilarien el comportament dels nens. Així, si un nen s'ha comportat malament, qui ho vindria a visitar seria la carbonilla, i no Santa Claus; i com càstig, aquesta li regalaria un munt de carbó.


La imatge actual del Pare Noel
L’any 1931, l'empresa Coca-cola va encarregar al pintor Habdon Sundblom que remodelés la figura de Santa Claus, per fer-lo així més humà i creïble. En aquest sentit, cal aclarir que és solament una llegenda urbana la creença que el color vermell i blanc de Santa Claus té el seu origen en els espots que va realitzar la marca Coca-cola. Tot i que sí és cert que van contribuir a la popularització d'aquests colors i del mite mateix. Per tant, es considera que la campanya massiva de Coca-cola va ser una de les raons principals per les quals Santa Claus va acabar vestit de color vermell i blanc, encara que aquests publicistes no van ser els primers en representar-lo amb aquests colors.


Altres tradicions Nadalenques a Espanya
D’altra banda, com bé sabeu, a Espanya existeixen també uns altres costums i tradicions:
A Aragó i a Catalunya, un tronc "màgic", anomenat “caga-tió”, expulsa regals i dolços després de copejar-lo amb unes vares de fusta i entonar una clàssica cançó tradicional:

Caga tió,
ametlles i torró,
no caguis arengades,
que són massa salades,
caga torrons,
que són més bons.
Caga tió,
ametlles i torró,
si no vols cagar,
et donaré un cop de bastó.
Caga tió!

En canvi, als pobles de les valls basques i navarreses, els regals els porta un carboner anomenat “Olentzero”, un home gruixut, desarrapat, no gaire intel·ligent i de bon menjar que viu aïllat de la societat, dedicat a fer carbó vegetal en el bosc, que només baixa cap al poble per a aquestes festes. A aquest personatge tan peculiar, els nens i nenes li dediquen també una mena de cançó:

Olentzero joan zaigu (L’Olentzero se’ns ha anat)
mendira lanera (a treballar al mont)
intentzioarekin (amb la intenció)
ikatz egitera. (de fer carbó.)
Aditu duanian, (A l’assabentar-se de què)
negua heldu dala (ha arribat l’hivern,)
lasterka etorri da, (ha vingut corrents)
berri ematera. (a donar la notícia.)

Horra horra, (¡Heu aquí, heu aquí)
gure olentzero! (el nostre Olentzero!)
Pipa hortzetan duela, (Amb la pipa entre les dents)
eserita dago. (està assegut.)
Kapoiak ere baditu, (També té capons)
arraultzatxuekin, (amb ous,)
bihar meriendatzeko (per a berenar demà)
botila ardoakin. (amb una ampolla de vi.)

Olentzero, Buru handia, (Olentzero, capgròs)
entendimentuz jantzia. (vestit amb enteniment.)
Bart arratsean (Ahir a la nit)
edan omen du, (es deu haver begut)
hamar arroko zahagia. (un bot de deu arroves)
hau urde tripa haundia! (¡Ai quin porc panxarrut!)
TRALARARA TRALARARA...

Doncs bé, de ben segur que ara us haureu assabentat de nous aspectes d'aquesta tradició nadalenca que fins ara no coneixíeu, o no us havíeu plantejat!
Ara bé, vosaltres com espereu l'arribada del Pare Noel a la vostra llar? Heu rebut carbó alguna vegada? I ja sabeu que li demanareu aquest any?
D'altra banda, que us sembla la llegenda explicada? Creieu que tot això succeeix veritablement?
Comenteu i doneu les vostres pròpies opinions!

viernes, 16 de enero de 2009

CASTANYADA i HALLOWEEN: nit del 31 d'octubre

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra a la vigília de Tots Sants (nit del 31 d’octubre). Prové d'una antiga festa ritual funerària i consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari.
Se sol representar la Castanyada amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.


Cançò La Castanyera

Quan ve el temps de menjar castanyes,
la castanyera, la castanyera,
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.
La camisa li va petita,
la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc
i en ballar sempre gira així.

Altres festes molt semblants a la Castanyada que se celebren aquest dia en gairebé totes les zones de la Peninsula Ibèrica on abunden les castanyes són:

· Magosto: Festa tradicional gallega que dóna molta importància a la castanya i al foc.
· Magüestu: En aquesta festa asturiana, les castanyes s’acompanyen amb sidra dolça.
· Magosta: En Cantàbria la asadura de castanyes es coneix amb el nom de Magosta.
· Gaztainerre: Les castanyes rostides se sopen acompanyades per cargols o morokil (massa feta a força de farina de blat de moro).
· Chaquetía: En Extremadura, es denomina “chaquetía” o “chiquitía” al berenar que els dias 1 o 2 de novembre es realitza en el camp i es consumeixen fruits del temps com figues passos, nous, glans, magranes, castanyes... i també certes coques. En molts pobles els nois surten a demanar aquests productes de casa en casa.
· Calbote: Fa referència a la castanya asada i a la seva celebració en províncies de Zamora, Àvila, Salamanca, Càceres, Badajoz i Toledo.
· Magusto: El “magusto” és la celebració de la festa de la castanya en Portugal.


Halloween

El mot Halloween fa referència a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, per tal prové d'una antiga festa ritual funerària com la castanyada.

Amb l'arribada del Cristianisme, s'establí el primer dia de Novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es convertí en All Saints Eve (vigília del Dia de Tots Sants). Aquestes paraules anaren derivant cap a All Hallows Eve, d'on va sortir la paraula Halloween.

Sabeu què vol dir “Hallow”?

Hallow és un mot que en anglès antic significa sant o sagrat.

En Halloween, és tradició que els nens vagin disfressats a les cases demanant caramels i dolços i dient la frase: “trick or treat” (truc o tracte). Doncs, si els adults els donen els caramels, s’interpreta que s’ha acceptat el tracte, però si pel contrari no els donen res, els nois i noies els faran una petita broma com llençar ous o espuma contra la porta de la casa. És una festa que se celebra als països anglosaxons, principalment a Canadà, Estats Units (en aquest temps es considera una festa d’aquest país), Irlanda i Regne Unit, no obstant actualment se celebra en quasi tots els països occidentals, incluit Espanya.


I vosaltres què celebreu la nit del 31 d’octubre, la Castanyada o Halloween? I quina preferiu? Per què?

martes, 13 de enero de 2009

ACCIÓ DE GRÀCIES: quart dijous de novembre

El Dia d'Acció de Gràcies (en anglès «Thanksgiving», que es pot traduir literalment com "donantgràcies") és una celebració tradicional d'Amèrica del Nord, exceptuant la zona de Mèxic.
La seva data pot variar en funció del lloc on ens trobem: als Estats Units se celebra el quart dijous del mes de novembre, encara que originalment es feia l'últim dijous; al Canadà, en canvi, se celebra el segon dilluns d'octubre.
Aquesta festa constitueix un gran festeig familiar, en el qual les persones es reuneixen amb els seus parents entorn a la taula, realitzant celebracions tradicionals, per tal de donar gràcies a Déu totpoderós per totes les seves benediccions i misericòrdies durant l'any.

Quina és la seva història?
La festa es troba íntimament relacionada amb els primers esdeveniments de la colonització anglesa en el Nou Món:
L’any 1620, un grup de colonitzadors protestants anglesos (que posteriorment serien coneguts sota el nom de Pilgrims) va viatjar a Amèrica a bord del vaixell Mayflower, doncs volien anar-se’n d’Anglaterra perquè desitjaven separar-se de l'Església establerta i adorar a Déu a la seva pròpia manera. Al mes de novembre, a finals de la tardor septentrional, aquests van desembarcar en la costa de Massachusetts (costa est dels Estats Units) complint els seus propòsits a l'establir la Colònia de Plymouth. Ara bé, el rigorós hivern en aquestes latituds els va prendre per sorpresa, amb la qual cosa no van tenir temps per a preparar-se per a les dures condicions de privació i fred. Per aquest motiu, del centenar de pelegrins que hi van anar, finalment només en van sobreviure la meitat, i els que van aconseguir sortir-ne vius va ser gràcies a l'ajuda i als aliments que els nadius de la zona, els indígenes Wampanoag, els van proporcionar. Llavors, a la tardor de 1621, ja establerts i amb la primera collita recol·lectada, els supervivents van decidir compartir els seus fruits amb els indis que els van ajudar quan ells no tenien recursos, en un gest d’amistat, convidant-los per a celebrar junts una festa en la qual van compartir galls dindis i gansos, blat de moro, llagostes, cloïsses, carabasses i fruites seques.
D’aquesta manera, el governador de la colònia va proclamar:
"Un día de dar gracias al Señor para que podamos de una manera más especial regocijarnos después de haber recogido el fruto de nuestro trabajo".


Però aquesta pacífica convivència amb els nadius va durar pocs anys, ja que la massiva afluència de colons europeus i l'ocupació creixent dels territoris dels indígenes els va portar a enfrontaments continus, el resultat dels quals va ser la gairebé total exterminació dels indis Wampanoag. Després de la cridada guerra del Rei Philip, el 1675, tan sols en van sobreviure 400.
Ara bé, tot i que la tradició data del 1621 i des de llavors s'ha anat celebrat d'una manera o d’una altra, la celebració com a dia de festa oficial és més recent:
Va ser a l’any 1795 quan el primer president dels Estats Units, George Washington, va proclamar la data com dia nacional d'Acció de Gràcies, argumentant que:
"es nuestro deber como personas con reverente devoción y agradecimiento, reconocer nuestras obligaciones al Dios todopoderoso, e implorarle que nos siga prosperando y confirmado las muchas bendiciones que de Él experimentamos..."
L’any 1863 Abraham Lincoln va declarar que la celebració es realitzés com a festa nacional dels Estats Units, escrivint una carta al congrés. No obstant això, no va ser fins el 1941 que el Congrés Federal va establir la data com a festa oficial.

En què consisteix exactament aquesta celebració?
La majoria de persones als Estats Units celebren aquesta festa amb reunions familiars en les seves llars, on preparen un banquet i és comú oferir una oració de gràcies.
El plat principal tradicional per al sopar és un gran gall dindi rostit (un element essencial en aquesta celebració), acompanyat amb un farciment fet de pa de blat de moro i sàlvia i cebes a la crema, tot això servit amb una gelea o salsa de nabiu vermell (en anglès "cranberry sauce"). A més, acostumen a servir-se plats de verdures, com ara les mongetes verdes (green bean casserole), la batata dolça i el puré de patata amb una salsa feta del suc del gall dindi; així com també una multitud de postres, essent els pastissos de carabassa, de poma i de pacana els més populars, tot i que també podem trobar budín de pruna, pastís de nou picada, suc de nabiu, llet i cafè.
Després del sopar, la diversió preferida és veure partits de futbol americà per la televisió o fer una migdiada.
Per tot això, la majoria dels negocis i oficines es troben tancats durant aquest dia, mentre que alguns magatzems, centres comercials, restaurants i bars romanen oberts.
D’altra banda, el divendres següent a la festa és fa la tradicional obertura de la temporada de compres nadalenques, dia conegut com Divendres Negre, ja que les botigues i comerços en general canvien els "nombres vermells" (símbols de pèrdues) pels nombres negres en els comptes, que són els desitjats.
Llavors, magatzems i botigues ofereixen preus de rebaixa i molta gent es reuneix en els centres comercials.
A més a més, durant aquest dia els carrers dels Estats Units es vesteixen de festa i s’organitzen una multitud d’exposicions, d’esdeveniments i de celebracions. Ara bé, d’entre tots destaca la gran desfilada organitzada per les botigues per departaments Macy's, als carrers de Manhattan, a Nova York, que atreu a milions de persones a l'avinguda Broadway per poder així veure els enormes globus gegants i presenciar les actuacions d'artistes convidats. Aquest dia és el que dóna inici a la temporada de rebaixes.

Per tot això, moltes persones pensen que el dia d'Acció de Gràcies és simplement el principi de les celebracions nadalenques, encara que d’altres, en canvi, el veuen com una meravellosa celebració que els permet tenir un llarg cap de setmana gaudint d'un suculent sopar, doncs, veritablement, el Dia d'Acció de Gràcies és la principal festa familiar dels Estats Units.


I vosaltres què opineu de tot això? Creieu què verdaderament cal donar gràcies a Déu per les seves benediccions? Penseu que hauríem de realitzar alguna celebració semblant aquí a Espanya?

jueves, 8 de enero de 2009

RAMADÀ: novè mes del calendari musulmà

La següent tradició prové de l’islam i fa referència al ramadà. Teniu alguna idea en què consisteix?

Doncs, el ramadà és el novè mes del calendari musulmà i mes del dejuni obligatori de la religió islam. Es du a terme tots els dies d'aquest mes, des de que el Sol és a punt de sortir fins que es pon. El ramadà és obligatori per a tothom qui el pugui fer. Aquesta obligació constitueix el quart pilar sobre els que es basa l'Islam.

Heu de saber que el dejuni és l’abstinència total de tot allò que trenca amb la meditació (estat de concentració): menjar, beguda, dir i mirar el que no es degut...


Inici del dejuni

El mes de Ramadà, sagrat pels àrabs, correspon al novè mes del calendari lunar i comença el dejuni amb l'aparició de la lluna a la fi del Sha'ban (vuitè mes en el calendari lunar islàmic). Molts musulmans insisteixen a seguir la tradició de marcar l'inici del ramadà a primera vista, és a dir, observant el cel fins a percebre el primer creixent després de la lluna nova. Uns altres, es guien per la data i hora calculada per endavant per a cada zona o esperen l'anunci oficial d'algun organisme islàmic.

Qui ha de dejunar?
Han de dejunar les persones musulmanes adultes que siguin saludables, siguin homes o dones. Així doncs, els nens, els ancians dèbils, els enferms i les dones embarassades no han de dur a terme el dejuni.

Què han de fer al ramadà?

A part de mantenir el dejuni, els musulmans han de continuar fent els seus deures, és a dir, ser generosos, usar el siuák durant el dejuni (tros de branca d’arbre per respatllar les dents), llegir més el sagrat llibre Corán, reçar al menys cinc vegades mirant la Meca, donar almoines i visitar la ciutat la Meca. Realitzant aquests actes, els islams mostren gratitud i submissió al seu déu Al·là.

Les nits de Ramadà, que és quan poden menjar i beure, solen estar acompanyades per sopars festius entre familiars i amics en les quals hi ha sempre un menú més extraordinari de l'habitual, però l’acte principal és la renovació de la fe durant aquest període.


Tens un amic musulmà o coneixes alguna persona musulmana? Parla amb ella i explican’s la seva vivència en el mes del ramadà.
També podeu buscar informació sobre la cultura musulmana i després explicar el que heu trobat a classe.